Busca’m a l’Instagram

 Ja fa forces anys que tinc aquest bloc abandonat. Això descriure molt ja ha passat de moda. Ara és més ràpid, més dinàmic i més directe les xarxes socials com ara l’Instagram.

És per això que si algú, per casualitat, totes a caure al neu bloc, doncs el convido a seguir-me a l’Instagram. 

Atari 2600

Quan tenia uns nou o deu anys, un dia d'estiu, al arribar a casa vàrem trobar al meu pare en un racó que quedava sota l'escala de pujar al pis de dalt, barallant-se amb una televisió i un aparell estrany. 

Era una tele de color blanc que projectava les imatges en blanc i negre amb un rellamp d'antena que s'estirava quasi 2 metres per poder veure algún dels pocs canals de l'època. 

Al cap d'una estona de remenar, finalment el meu pare va fer funcionar la nostra sorpresa, l'ATARI 2600, consola de sobretaula que va sortir al mercat l'any 1977 amb el model original amb la carcassa de fusta, i que el seu últim model de l'any 1990 va passar a ser aquest totalment de plàstic negre, per cert, el model més resistent i més venut. 

En aquells època alguns dels meus amics tenien consoles més modernes, com la  Nintendo Entertainment System (NES) o la Sega Master System II. Però per nosaltres va ser una total revolució!

Recordo amb nostàlgia un cartutx de 32 jocs on un parell de figures que semblaven cracs es barallaven lluitant a boxa, uns conills que intentaven travessar una autopista sense ser atropellats, uns paracaigudistes que s'incrustaven a terra per no haver obert el paracaigudes a temps, un cowboy que agafava vedells amb una corda, uns pistolers que queien de cul a terra quan rebien un tret, i uns quants més que ens feien divertir i riure amb la família!!

L'evolució de les consoles va fer que poc temps després desaparegués per deixar pas a les màquines de 3a generació. I passats els anys només els més "frikis" guardem aquestes retro-consoles, si és cert també que actualment es poden trobar versions clonades d'aquesta màquina amb millores a l'alçada de les televisions actuals (connectors RCA) que ens permeten posar-hi els jocs originals. 

Una màquina que ha passat a la història amb el cap ben alt. 

El meu rebost;

-Atari 2600 Junior PAL (1990)

-32 in 1 game cartridge

-Desert Falcon

-F 14 Tomcat

-Sprint Master 

-Football 

-Super Football 

-Classic Controller (RetroBit)

Master System i Atari Lynx al mercat dels '90

Cap a finals del 1990 molts joves llegien "tebeos"de tota mena: d'humor, aventures, acció, d'amor, etc... Era un mitjà que arribava a un gran nombre de lectors, i per tant, a un nombre important de potencials consumidors d'oci. 

Avui dia els joves consumeixen les noves tecnologies a través de la televisió, l'ordinador, l'smartphone, la tauleta,... i és el mitjà ideal per promocionar i fer propaganda de les novetats tecnològiques, i en el nostre cas, dels videojocs. 

A l'època dels còmics que fèiem referencia, aquestes revistes juvenils eren el millor mitjà on publicitar les novetats en el mercat de les videoconsoles i els videojocs. 

En aquest exemple podem veure la revista "Hiper Disney", del desembre de l'any 1990.

A la portada de la revista ja hi podem veure un primer anunci d'un sorteig de 100 videoconsoles SEGA, i a les primeres pàgines ja hi tenim la butlleta de participació:

Si anem a la contraportada és on descobrim de què es tracta: la mítica SEGA MASTER SYSTEM (la nostra versió de la original SEGA Mark III japonesa), la potent videoconsola de 8 bits que ens va deixar perles fantàstiques com Alex Kidd, Sonic the Hedgehog o Double Dragon entre molts d'altres.

 

El sorprenent del tema és d'altres anuncis que trobem a la revista. L'editorial de la publicació, en aquest cas Editorial Primavera, va aprofitar l'impacte que tenien sobre les imminents compres nadalenques de finals d'any per explotar la seva primera pàgina, just darrera la portada. 

Doncs si, la fracassada makineta portàtil d'Atari, la LYNX, ocupava un lloc impactant i privilegiat a la revista. A l'anunci també ens mostraven les seves dues companyes de sobretaula: La 2600 i la 7800. Recordem que tant la portàtil com les altres varen fracassar devant els altres potents competidors SEGA i NINTENDO, per culpa dels elevats preus d'Atari i de la poca quantitat i qualitat dels seus jocs. 

Així doncs, si teniu o trobeu alguna revista de fa alguns anys, fullegeu-les i fixeu-vos en els seus anuncis i les seves frases impactants com: "El sistema más completo y sencillo que existe" o "Alta tecnología al mejor precio". 

Spectrum a la brossa

Durant la dècada dels 80 ens va arribar el reconegut ZX Spectrum, amb els seus diferents models i evolucions que anaven dels 16 als 128 KiB. 

Es va fer mundialment famós amb la gran quantitat de jocs en format cinta de casset, amb les seves llaaaaaaarges estones de càrrega, com més complert era el joc, més temps tardava a carregar. 

La meva sorpresa un dia que vaig passar per cal drapaire a buscar uns ferros i vag veure que tenia dotzenes de jocs del Spectrum en bosses de plàstic tirades pel terra i plenes d'aigua i brutícia!!

Es veu que algú ho havia llençat i havien quedat a al carrer aguantant el sol i la pluja. De tot el munt que hi havia, tant sols en vaig poder salvar aquests 6.

No ho feu això de llençar videojocs! Sempre hi haurà algun nostàlgic dels jocs retro que els voldrà conservar. 

NeoGeo Pocket Color

La coneguda empresa japonesa de màquines recreatives SNK, va crear una potent makineta portàtil de 16 bits al més pur estil "Arcade": la NeoGeo Pocket l'any 1998, i pocs mesos més tard, ja a l'any 1999, va treure una nova versió millorada, la NeoGeo Pocket Color.

Va aparèixer en plena època de la GameBoy Color, i va tenir molt renom a tot el Japó gràcies a les llicències dels jocs típics de màquines recreatives de l'època com Metal Slug, King of Fighters, Fatal Fury, Pac-Man, Puzzle Bubble, etc... Es va distribuir pels Estats Units i per Europa, però per culpa de la seva mala i escassa publicitat, no va aconseguir obrir-se al mercat fora del seu orígen. La NGPColor va arribar a la seva fi quan va ser incapaç de competir amb l'aparició de la GameBoy Advance de 32 bits.

A nivell personal la considero la millor portàtil de la història del segle XX. Tenia les seves limitacions i les seves mancances, com el fet de no tenir pantalla retro-iluminada, però la jugabilitat era molt superior a totes les altres, fins i tot a la GBAdvance, les piles (2xAA, 1,5v) duraven bastants hores, el so era molt bo, i els jocs eren realment adictius, i el més important, totalment re-jugables una i altra vegada.

Encara a dia d'avui, de tant en tant, amplio el rebost comprant algun joc per aquesta makineta, a veure si algun dia arribo a tenir tots els 125 jocs que varen sortir al llarg dels seus 3 anys de vida.

Especificacions:

• CPUs: Toshiba TLCS900H core (16-bit), 6.144 MHz, Z80 a 3.072 MHz (so).
• RAM: 12k (900H), 4k (Z80)
• ROM: 64kb boot ROM
• Interfaces: SIO 1 canal 19200 bps, port serie de 5-pin
• Resolució: 160x152 píxels
• Colors: 16 paletes por pla, 48 paletes. 146 colors en pantalla (dels 4096 totals).
• Sprites: 64 sprites per frame, 4 colors per sprite.
• Scrolling: 2 plans de scroll, 8x8 character tiles, 4 colors cadascuna
• So: PSG de 6 tons simultanis en format Stereo
• Cartutxos: Màxim de 2 MB (16 Mbit) amb 4-16Mbit de memòria flash.
• Bateries: 40 hores amb 2 pilas AA. + una de liti per la memòria i el rellotge

El meu rebost:

• NeoGeo Pocket Color Crystal
• Jocs:
• Biomotor Unitron (USA)
• Card Fighters Clash, Capcom Ed (JPN)
• Card Fighters Clash, Capcom Ed (USA)
• Card Fighters Clash, SNK Ed (USA)
• Cool Boarders (JPN)
• Dark Arms (USA)
• Densha de Go! 2 (JPN)
• Dive Alert, Becky's Ed (JPN)
• Dive Alert, Matt's Ed (JPN)
• Fatal Fury First Contact (EUR)
• Gals Fighters (USA)
• King of Fighters Battle Paradise (JPN)
• King of Fighters R.2 (USA)
• Kinkouseki Unitron II (JPN)
• The Match of the Millenium (JPN)
• The Match of the Millenium (USA)
• Metal Slug 1st Mission (USA)
• Metal Slug 2nd Mission (JPN)
• Neo Turf Masters (EUR)
• Neogeo Cup '98 Plus Color (EUR)
• Pac-Man (USA)
• Pocket Tennis Color (USA)
• Puzzle Bobble Mini (EUR)
• Samurai Shodown! 2 (USA)
• The Last Blade, Beyond the Destiny (JPN) 
• Accessoris:
• Funda Crystal
• NeoGeo Pocket Link Cable
• NGP Battery Light Pack

Inventari de videojocs??

Quan fa tant temps que acumules, jocs, i més jocs, i makinetes, i pads, i cables, i més jocs, i més makinetes...... tens vàries opcions. Pots tenir una casa gran, o viure en un piset sol, i fer-te una vitrina, o alguna cosa similar perquè quan vingui algú a casa vegi el teu santuari d'oci electrònic.

Quan vius amb la teva parella en un piset de 70m2, no hi ha gaire espai per fer grans coses, per tant, la millor opció per ensenyar a tothom la teva col·lecció és compartint-la on-line.

Remenant Apps per l iPhone n'he trobat un parell de molt interessants i molt diferents.

La primera es diu Video Games Manager

...

És una App que ens permet tenir catalogats tots els nostres jocs, separats per plataformes i ordenats per categories, per nom o per la nostra pròpia valoració.
Una de les coses bones que té és que tant sols haurem d'escanejar o entrar el codi de barres del joc, i si ja està catalogat a la base de dades on-line del programa, ens sortirà automàticament; i si no ho està, el podrem introduir nosaltres i serà disponible pels altres usuaris. Podem modificar les fotografies i descripció visibles per tothom, a més d'afegir-hi detalls privats com el lloc i dia que el vàrem comprar, el preu, la valoració, etc... També podem compartir un determinat joc via Twitter o Facebook.

Com a coses dolentes, la pitjor és el preu 5,49€ !!! És un bon programa, però potser un xic menys car no estaria malament... Una manca que té és que per poder posar les nostres consoles ho hem de fer com si fossin un joc més de la seva pròpia plataforma, i no hi ha una categoria genèrica de consoles ni tipus de plataforma. Quan utilitzem la base de dades del programa per trobar un joc, si és molt típic, pot ser que ens trobem molts resultats d'un mateix joc, més la nostra versió si la modifiquem; no és del tot dolent, però una mica de neteja a la base de dades no els vindria malament..


La segona es diu Snupps:

...

És un altre concepte totalment diferent, i molt interessant. Està pensat per compartir amb la resta d'usuaris les nostres col·leccions, ja siguin de jocs, llibres, rellotges, roba, cotxes, etc... El seu principal atractiu és (a part de ser gratuït) que podem compartir les nostres col·leccions i seguir-ne d'altres, ja sigui a usuaris o només a algun dels seus "Shelves", és a dir, una de les "lleixes" on s'hi posen tot tipus de coses.

És un programa més limitat, ja que no hi ha tants detalls per poder-hi introduir. I de moment no és una comunitat gaire gran, ni està molt especialitzada en el tema videojocs, tot i que hi ha alguns usuaris que ja han penjat verdaderes col·leccions d'un gran nombre de títuls.


En definitiva, dos molt diferents Apps que ens poden servir per catalogar i organitzar el nostre rebost de diferents maneres i compartir-ho amb la resta de "frikis" com nosaltres

GameBoy Micro

Cap a finals del 2005 va arribar a Europa la versió encongida de la Gameboy Advance de 32bits, molt més petita (50 x 101 x 17.2 mm) i llegera (80 gr), i una durada d bateria de fins a 15 hores, anomenada GameBoy Micro, per raons evidents :-P

Nintendo utilitza la GBMicro com a impàs just abans de treure al mercat la seva següent makineta, la revolucionària Nintendo DS.

En els dos anys que va estar a la venda se'n van arribar a vendre 2'5 milions d'unitats a tot el món. Posteriorment se'n va fer una versió especial pel 20è aniversari de Nintendo, molt buscades pels coleccionistes. 

A diferencia de la GBAdvance, no ens permet jugar a jocs de la GBColor/Pocket, però hem de tenir en compte que la gràcia d'aquest model és la mida i un joc dels vells seria més gran que la makineta ;-)

Es un bon aparell, petitet, amb un disseny modern i bonic, on la bateria ens dura molt i es carrega molt depressa, que ens permet jugar a més de 700 títuls disponibles, però té un petit problema: pels que tenim les mans grosses al cap d'un parell d'hores ens queden els dits encartronats, equiparable a escriure una novela des d'un Smartphone, hehehehe!!

El meu rebost:

-Game Boy Micro (OXY 001) només makineta amb llibret i carregador

-Pack de 12 jocs: Final Fight One, Pokémon Edmeralda, Mario Kart, Namco Museum, Mirra2, The Flinstones, No Rules, Scooby Doo2, Deep Sea Adventures, Spyro, Tang Tang, The Bratz

--Comprat a Sète per 50€ el 19 d'Abril de 2013--

Ouya

Fa un parell d’ anys que es ve parlant de l’ imminent  entrada al mercat dels videojocs d’ Apple, inclús es va comentar que es fusionava amb Sega, però de moment d’ aquell projecte de la poma no sen sap res, en canvi, els que si estan ben a prop de tenir la seva primera videoconsola són els d’ Android.

Parlem del projecte més consolidat basat en el seu sistema Ouya, una petita videoconsola de sobretaula amb soft completament lliure i sistema operatiu Android 4.0 Ice Cream Sandwich.

  

Però, com serà Ouya  ?

El seu disseny minimalista i reduït tamany "encara no confirmat, però diuen que no més gran que un cub de Rubbik" amaga una hard sorprenent . 

Tindrà un processador Tegra 3 de quatre nuclis “dissenyat per Nvidia”, 1 GB de RAM, 8GB de memòria interna, connector HDMI “suportarà 1080p”, WiFi 802.11 b/g/n , Bluetooth, connector USB 2.0.

Petita mostra de la potencia del processador:

http://www.youtube.com/watch?v=lBl-goBrWno&feature

Donaran el disseny del hardware a qui el demani , per facilitar la programació a tothom  i la creació de perifèrics externs. Sense que cap manipulació d’ aquet tipus, afecti a la garantia de la maquina. 
Estem parlant de la primera plataforma 100% lliure del mercat.

 Per quan el seu llançament ?

  

Aquí és on la cosa comença a complicar-se una mica.

Tot el projecte s’ està finançant a traves de Kickstarter, ja que la companyia que la desenvolupava no tenia el capital ni per poder donar llum verda al prototip, si no era per aquesta via. Necessitaven mig milió de dòlars per continuar i ja porten mes de 6 milions. Sembla que la cosa va endavant, inclús preparen el dia de llançament, al març del 2013 i a un preu de sortida d’ uns 99$.

http://www.kickstarter.com/projects/ouya/ouya-a-new-kind-of-video-game-console

Videojocs i software.

  

Està bastant clar, que el gruix de videojocs vindrà directament dels dissenyats per dispositius mòbils Android. 

Tot i que alguns desenvolupadors comencen a donar el seu recolzament al projecte. Entre ells: Jenova Chen (thatgamecompany, creador de flOw, Cloud, Flower i the Journey); Mojang (pare de Minecraft); Jordan Mechner (creador de  Prince of Persia) etc,.. Deixant així una porta oberta a l’ arribada de jocs AAA, condició més que necessària per poder competir amb la resta de màquines amb garanties.

També han arribat a un acord amb la companyia onLive, subministradora de jocs per via streaming “online” assegurant una gran quantitat de jocs actuals.

I de moment és tot el que podem comentar, actualitzarem quan tinguem més noticies sobre aquesta petita màquina.

1a Trobada RetroGames

Avui 28 de Juliol de 2012 farem la 1a trobada d makinetes antigues!!! Aquesta vegada farem servir la Atari 2600!!!

Va ser l any 1977 a EUA i al 1978 quan va sortir al mercat aquesta genial màquina, que contenia un processador d 1,19 Mhz, 160x190 píxels a 4 colors simultanis en línia.

Els jocs eren entre 4 i 32 KB. Entre els més coneguts hi tenim Space Invaders, Astroids, Mario Bros, Donkey Kong, Pac-man, Solaris, Pitfall, Star Wars, i un llarg etcètera.

Per aquesta sessió tenim l Atari 2600 amb els seus dos Joysticks, i els jocs 32 in 1, Desert Falcon, F14 Tomcat, Racing.

Us informarem i analitzarem el resultat de la trobada. El més important serà que la màkina funcioni i que la puguem fer funcionar a la Tv moderna....

;-)

Lollipop Chainsaw

Per començar, cal parlar de qui és el seu creador. Lollipop Chainsaw, és una petita producció del geni creatiu Suda 51 “Goichi Suda”. Considerat com el “Tarantino” dels videojocs per la seva manera d' entendre la industria i la seva vocació independent.

Va fundar la seva pròpia companyia Grasshopper Manufacture al 1998 per poder produir els jocs que sempre havia somiat i les grans companyies no l' hi permetien fer. De la seva ment varen sorgir, Killer 7, No More Heroes, Shadows of the Dammned, entre d' altres.

La petita empresa sempre havia col·laborat amb d'altres, fins que amb el llançament de Killer 7, va aconseguir notorietat i agafar un pes a la industria. Amb l' èxit assolit, la companyia Electronic Arts es va comprometre amb ells per distribuir la seva següent producció Shadows of the Dammned a tot occident. Es tractava d' un survival horror, dirigit per Shinji Mikami (pare de Resident Evil) creat i produït per Suda 51. El resultat va ser un magnífic joc amb tota la mala llet del creador i amb la sàvia direcció de Shinji. El seu volum de ventes va permetre que el següent joc també es llencés a occident i és el que ens ocupa.

Anem a l’anàlisi del joc!!

Re-actualització: tenim nou col·laborador

Després d'uns mesos d'inactivitat al bloc, el re-obro!!

Més ben dit, el re-obrim!!!

A partir d'ara trobareu noves blocades del nou col·laborador, àlies YOSIKI. Un jugador de primera categoria, amb llarga experiència en el sector, i un viciat com jo, i encara més!!! I ja veureu en les seves blocades com es pot arribar a treure suc a les vostres makinetes de sobretaula!!!

GAME OVER?

Si, si, fa gairebé 2 mesos que publico cap post al bloc, és veritat!!!
No és que no tingui més makinetes rares ni jocs de què parlar-ne, ni molt menys!!!

La veritat és que no tinc temps ni de jugar!!

Com es pot deduir per la foto, d'aquí a un mes em caso, i com que amb la meua promesa som tant trempats, ens ho muntem i organitzem tot nosatrus!!

I sinó mireu la feinada que tenim:

www.casamentalbertimaria.blogspot.com

i ja veureu que no parem!!!

EL REBOST:
-continua pler i prometo aviat tornar a saquejar-lo!!!

Resistance 3, un shooter o un cagarrooter?

El passat 11 de Setembre de 2012 va sortir l'esperada 3a part del Resistance, un shooter en primera persona on amb el seu protagonista, Joseph Capelli, ens farem un fart d'aniquilar monstres armats fins a les dents, el Quimeras, que cada vegada seran més grans i més forts.

Soc un gran fan de la saga, vaig descobrir-lo amb el Resistance 2 per PS3, on em va agradar molt el sistema de joc, la història i el multijugador amb partides de fins a 60 combatents. Després vaig comprar-me el primer també per la PS3 prou bó però molt curt, i la versió de la PSP que també tenia un multijugador molt adictiu. I aquest nadal, com que he sigut un nen bó, els reis (la meua xicota...) m'ha regalat l'últim de la saga.

En un principi tot pinta molt bé, l'apartat gràfic ha millorat molt, les armes evolucionen durant el joc adquirint més i millors característiques, s'ha adaptat al sistema Move especialment als que gaudim del Tirador de Precisió, el multijugador és més ràpid i dinàmic, la història està tota traduïda amb àudio i tot al castellà, incita a re-jugar-hi per adquirir millores i trucs, etc....

Però quan ja fa una mica que hi jugues comences a tenir ganes de posar-lo a Ebay. 

Primer de tot el joc es fa curt, amb 4 horetes el superes sense presses. La història no impacta ni et manté alerta de què passarà, és previsible i simple. Els combats són molt monòtoms i els enemics son més tontos que una espardenya. El disseny dels nivells no és massa espectacular, se'n salva el nivell de la presó perquè és diferent i un xic original.

El sistema Move pintava molt bé, però no sabies mai on apuntaves ni a on disparaves. Amb la primera versió del joc (la que instales del BluRay) paraves boig i la teva pròpia arma et molestava molt per poder disparar. A partir de l'actualització, d'uns 700Mb (!!!!) millora moltíssim, l'arma queda en un racó i ens apareix un punt de mira molt més útil i precís. El que més m'ha agradat de l'adaptació amb el Tirador de Precisió és poder recarregar com Déu mana, rotllo escopeta, ja m'enteneu ;-)

El multijugador no és pas dolent, però trobo a faltar com a les altres versions que el sistema dels Clans serveixi per alguna cosa. I també trobo a faltar poder triar la partida a on vols entrar, ara només et permet triar el tipus i ell ja t'envia directe dins una partida. El que trobo molt bé és que per poder utilitzar el multijugador hagis d'utilitzar un codi original del joc, i si te'l compres de 2a mà et compres l'accés al Store.

I ara bé el pitjor de tot: les cagades magistrals de programació!!! El primer cop que hi vaig jugar més d'una vegada no sabia on havia d'anar, sinó passes exactament pel lloc que toca a vegades no s'activen els accessos a nous llocs o els personatges no fan el que haurien de fer. Al nivell de l'emboscada dels Quimeres em varen començar a sortir enemics i amb paciència els vaig anar pelant a tots, i després un dels bons company del protagonista es va quedar ajocat al costat d'una porta sense fer res, cansat vaig haver de reiniciar el nivell i després si que va agafar una peça i va obrir una porta. Al nivell on hi ha un helicòpter encastat en un llac gelat, jo anava vorejant el mapa i tot de cop em vaig precipitar al no res entre mig d'unes pedres, i lògicament vaig morir. I el millor de tots va ser quan sobre el metro, quan t'enfrontes a un Enviudador, quan en teoria ja està bastant fomut, que li pengen els ous de color vermell, li vaig disparar absolutament tot el que tenia, totes les bales, totes les bombes, fins i tot vaig recollir tots els ítems i munició de l'escenari i li vaig tirar, i el malparit no es moria, ja cansat li fotia cops amb la culata de l'escopeta on finalment em va matar; a la segona, amb un parell de trets ben donats als collons vermells ja li va caure un cartell al damunt i va estirar la poteta.

En conclusió: val la pena. Si si, tot i que tingui més errors que la Dream Cast i les mancances de jugabilitat i originalitat. És un joc que entreté molt i és bastant àgil, et permet jugar "a sac"i passar-t'ho bé destrossant a tota bestiola viva. De moment l'he superat en mode fàcil i normal, i quasi el tinc en difícil, tant amb el dualshock com amb el move, i després provarem amb el mode Inhumà!!!

SNK vs CAPCOM Card Fighters Clash

Una barreja entre Pokemon i jocs de cartes!!!!!

Aquest és un dels imprescindibles per la desapareguda però genial NeoGeo Pocket Color. Va sortir al mercat el 1999, en la versió Capcom i la versió SNK.
Les dues versions difereixen el la baralla de cartes inicial i d'algunes cartes exclusives de cadascuna, però els dos jocs són pràcticament iguals.

L'entorn del joc recorda molt l'estil dels Pokemon, però no ens anirem trobant bestioles pel camí sinó que haurem d'anar llençant reptes als altres personatges.
El funcionament dels combats és una batalla per torns on anirem utilitzant les nostres cartes per derrotar les del nostre contrincant i finalment derrotar-lo esgotant els seus punts de vida. A cada una de les zones del joc hi trobarem l'enemic principal que ens donarà una medalla, on aconseguint-les totes podrem disputar tornejos eterns.

La gràcia del joc són els personatges de les cartes, procedents d'un munt de jocs sobretot de lluita tant de Capcom com de SNK: King of Fighters, Fatal Futy, Street Fighters, i un llarg etcètera.
Podrem combinar personatges, fer atacs múltiples, utilitzar poders i habilitats especials i el que faci falta per aconseguir la victòria, amb la qual obtindrem cartes noves, cada cop més poderoses i espatarrants!!!

En conclusió, un joc molt o molt adictiu, imprescindible pels afortunats propietaris de la NGPocket, ideal per passar-hi hores i hores!! Un dels meus preferits!!


El meu rebost:
-SNK vs CAPCOM Card Fighter's Clash CAPCOM Version (complert, Japonès): 9,99€ Ebay 17/05/2005
-SNK vs CAPCOM Card Fighter's Clash CAPCOM Version (només joc, USA): 16,95€ Hardcore-gamer.net 31/05/2005
-SNK vs CAPCOM Card Fighter's Clash SNK Version (només joc, USA): 5,00€ Ebay 28/03/2011

Cybiko Xtreme

PDA totalment Xtrema!!!!
....més o menys...

Cap a finals de l'any 2000 una barreja de gent rusa, japonesa i americana, sota el nom de Cybiko Inc. varen crear l'aparell amb el mateix nom que l'empresa i poc després la segona versió Xtreme (CyX).

És un aparell curiós que pretenia ser un "walkie-talkie", reproductor d'mp3, E-book, traductor, agenda, calculadora, consola portàtil, etc...I realment ho va intentar, tot i que va vire només 3 anyets!!! (no cal que ploreu, no val la pena...)

Visualment la seva forma ens mostra les dues opcions principals la de Walki i la de Chat. 

Aquesta makineta té un poc potent sistema Wifi (868 - 870MHz, 30 canals) on la idea era poder conversar fins a 300 aparells, on de l'un a l'altre hi podria haver fins a 300 metres. La realitat era que tant sols amb una paret al mitj només allargava 30 metres, i el més important, com que se'n varen vendre tant poques, especialment a la península, no tenies ningú amb qui parlar.... I si us hi fixeu bé, ergonòmicament estava pensat per parlar siguent esquerrà, i per sort l'antena es plegava!!

El seu teclat Qwerty és bastant gran però xtremadament incòmode, un predecessor mal fet de l'exitós teclat que han caracteritzat a les Blackberry. Aquest teclat era pensat per poder xatejar dins la mateixa xarxa wifi.

La CyX porta una pantalla LCD de160x100 píxels (54x35mm) en escala de grisos, té un contrast bastant llastimós, i no, no té la pantalla il·luminada. Conté 2 bateries de1,2V 600-700mA/h carregables a través del cable USB, però al cap del temps, es moren i només pots engegar l'aparell si està conectat permanentment.

Tècnicament porta un processador de 18Mhz i un co-processador de 4Mhz. La seva memòria és de només 1,5Mb, i possibilitat d'expansió de 1Mb més. Al centre hi te un altaveu d'aquells que només piten, i al cap de poc fan mal de cap!!

Sembla molt poca cosa (i ho és) però penseu que els jocs i les aplicacions només ocupaven molts pocs Kb, el diccionari English-Spanish només ocupa 92Kb, joc de cotxes CyRace 104Kb, etc...

L'accessori per excel·lència va ser el reproductor d'mp3. Es conectava a la part superior de la makineta, portava la seva pila, i utilitzava targetes SD de fins a 1Gb, tot comandat des d'un petit programa a la consola.

La gràcia de l'aparell era els usuaris on-line que tenia a través d'internet i les comunitats. Et podies descarregar centenars i centenars d'aplicacions i jocs prou divertits, sobretot a través de fòrums. 

I per mi, el millor és la possibilitat de poder fer tu mateix els teus joc i aplicacions utilitzant el llenguatge de programació BASIC, una mica adaptat per l'aparell. tenies varis editors de programes, i moltes guies. 

En conclusió: un aparell més molt curiós per la col·lecció, ideal per pedre-hi hores creant les teves aplicacions i perfecte pels que s'atrebeixin a desmontar-la i intentar acoblar-li una retro-il·luminació, o a canviar-li les bateries!!!

El Meu Rebost:
-Cybiko Xtrem: 14.95€ (semi-nova) hardcore-gamer 14/10/2005